Transcript · Catalan → Spanish
Discussion on Housing Rights and Legislation
Creo que las cosas deben ser todo lo complicadas que un niño de nueve o diez
años pueda entender, y lo demás es liarlo todo.
Y llevamos cuarenta-
A ver, desarróllalo.
Llevamos cuarenta y siete años liándolo todo.
La Constitución es clarísima, extraordinariamente clara.
La Constitución tiene tres artículos, muchos, tiene muchos, pero en materia
de vivienda, hay tres que son aplicables:
el 33, el 38 y el 47. ¿Qué dice
el 33? El 33 eleva a categoría
constitucional el derecho a la propiedad y a la herencia.
El 38 eleva a categoría constitucional el derecho a la libre
empresa. Y el 47 eleva a
categoría constitucional el derecho de acceso a la vivienda.
Durante cuarenta y siete años se nos ha vendido
que los dos primeros artículos, el 33 y el 38, son
antagónicos al 47. Es decir, que están en guerra.
Cuando no es así, son absolutamente complementarios.
Y el constituyente era perfectamente consciente de lo que hacía.
Con el 33 y el 38, lo que dijo es: España se constituye
en una economía de libre mercado.
Por lo tanto,
eh, lo que ocurre con la economía de libre
mercado es que
una de las características de la economía es que para ganar más dinero,
la manera de ganar más dinero es especulando.
No es ilegítimo, es legítimo especular.
Es legítimo especular para tener el mayor valor de una acción.
Es legítimo especular para obtener el mayor valor de un coche.
Pero el constituyente dijo:
Cuidado con la vivienda,
porque la vivienda no es solo un activo económico como el
resto, también es un derecho, y no solo un derecho
con-constitucional, sino que además es universal.
Y entonces dijo: Para poder hacer efectivo este derecho,
cuando se utilice la vivienda como activo económico,
los poderes públicos deben eliminar la especulación.
Por tanto, quiso proteger la vivienda de
la especulación, precisamente porque somos una economía de
libre mercado.
Para proteger de las consecuencias de la economía de libre mercado a un bien
que todos necesitamos, como el agua.
No se puede dejar en manos de la especulación del mercado lo que
ocurre con el agua, porque todos necesitamos agua.
Exactamente lo mismo hizo con la vivienda. ¿Qué ha pasado?
Pues que el constituyente dijo: Los poderes públicos
podéis adoptar medidas para eliminar la especulación.
Pues, cri, cri, cri, cri, cuarenta y siete años y no se ha
adoptado ni una.
Ni una. Y la que se ha adoptado, se ha adoptado tímidamente.
Es la ley que limita las rentas de alquiler y es voluntaria,
porque hay comunidades autónomas, de hecho, 14 de las 19 que tenemos,
que presumen de que ni la aplican ni la aplicarán jamás.
Por tanto, tenemos un grave problema de madurez
política.
Tenemos un grave problema de madurez institucional.
Porque si se quisiera, el problema de la vivienda se podría haber
abordado. ¿Qué pasa? Que si en 47 años tú no
pones ningún dique de contención, la burbuja
crece, se hincha sin freno. Y tenemos otro
problema grave que nadie está viendo.
¿Cuál es?
Que los países de nuestro entorno, como Alemania, como
Países Bajos, como Dinamarca, sí están adoptando medidas contra
la especulación. Sí que las están adoptando por mandato de la
Unión
Europea, porque el Consejo de la Unión y el
Parlamento
acaban de elaborar una propuesta de ley en la que se dice clarísimamente en
su primer artículo dice que el grave problema que azota
a la vivienda en Europa es única y exclusivamente
la especulación inmobiliaria.
Única y exclusivamente. Y el artículo dos dice: Los-los
países miembros deben adoptar dos medidas.
Una, limitar las rentas de alquiler, algo que nosotros hemos hecho tímidamente, y
la otra, limitar las compras, algo que, cuando se ha intentado aquí
en Cataluña, el Consejo de Garantías Estatutarias ha
dicho que es inconstitucional.
Por tanto, tenemos un serio problema, un-un serio problema de
madurez, de todos, incluso de los consejos
consultivos.
¿Qué deberíamos hacer? ¿Qué deberíamos hacer ante esto?
Pues, lo que un niño de nueve años pueda entender.
Desde hace cuarenta y siete años, las materi…
la-la materia de vivienda está transferida a la comunidad autónoma.
Desde Tarradellas hasta Illa, se ha hecho muy poco por
eliminar la especulación, que es lo que prohíbe la Constitución en
materia
de vivienda.
Desde la UCD hasta el Gobierno del PSOE, se ha
hecho casi nada por eliminar la especulación.
Por tanto, no nos vendamos, no nos volvamos locos,
no llenemos los periódicos con lo que está pasando, basta de diagnósticos.
Lo que ha pasado está clarísimo,
que hay una anomalía en el sistema y de esta anomalía en el
sistema es única y exclusivamente responsable el poder
público. ¿Por qué? Porque es inmaduro.
Y hasta que esto no cambie,
pocas cosas podremos cambiar. Eso sí, podemos poner muchas tiritas,
podemos establecer mucha regulación de urgencia, podemos,
eh, subvencionar el mercado inmobiliario en el
ma...
en el precio de aquí. Podemos decir que la gente se hipoteque hasta
40 años para que se pueda pagar, alcanzar, llegar a
alcanzar el precio de mercado.
No que baje el precio de mercado, que es lo que marca la Constitución.
No, no, no. Que subvencione para que se alcance lo que
el mercado
quiere. Eso es lo que se nos está diciendo.
Y lo que también se nos está diciendo
en-en-en materia, en-en-en esta materia,
es que, ehm,
no se puede intervenir,
porque la propiedad es intocable,
porque el mer... porque la actividad económica es intocable.
Eso es lo que se nos está diciendo.
Pues, si es eso, la gente sale a la calle.
¿Cuándo? Cuando está ahogada. ¿Por qué? Porque lo único que se le pone delante
de una enfermedad grave son tiritas y lo que necesitan
son vacunas.
Eeeh. He entendido perfectamente, eh, la crítica, eh, que haces a las
medidas
End of transcript · 980 words · machine translated
Original transcript (Catalan)
Jo crec que les coses han de ser tot lo complicades que un nen de nou-de nou anys pugui entendre, i la resta és embolicar la troca. I nosaltres portem quaranta- A veure, desenvolupa-ho Nosaltres portem quaranta-set anys embolicant la troca.
La Constitució és claríssima, extraordinàriament clara. La Constitució té tres articles, mol-té molts, però en matèria d'habitatge, tres que són aplicables: el 33, el 38 i el 47. Què diu el 33? El 33 eleva a categoria
constitucional el dret de la propietat i l'herència. El 38 eleva a categoria constitucional el dret a la lliure empresa. I el 47 eleva a categoria constitucional el dret a l'accés a l'habitatge. Se'ns ha venut durant quaranta-set anys
que els dos primers articles, el 33 i el 38, són antagònics al 47. O sigui, que estan en guerra. Quan no és veritat, són absolutament complementaris. I el constituent era perfectament conscient del que feia. Amb el 33 i el 38, el que va dir és: Espanya es constitueix
en una economia de lliure mercat. Per tant, eh, lo que passa amb l'economia de lliure mercat és que una de les característiques de l'economia és que per guanyar més diners,
com més diners es guanya és especulant. No és il·legítim, és legítim especular. És legítim especular per tenir el major valor d'una acció. És legítim especular per obtenir el major valor d'un cotxe. Però el constituent va dir:
Compte amb l'habitatge, perquè l'habitatge no només és un actiu econòmic com la resta, és també un dret, i no només un dret con-constitucional, sinó que a més és universal. I llavors va dir: Per poder fer efectiu aquest dret,
quan s'utilitzi la-l'habitatge com a actiu econòmic, els poders públics han d'eliminar l'especulació. Per tant, va voler protegir l'habitatge de l'especulació, precisament perquè som una economia de lliure mercat.
Per protegir les conseqüències de l'economia de lliure mercat sobre un bé que tots necessitem, com l'aigua. No es pot deixar en mans de l'especulació del mercat què passa amb l'aigua, perquè tots necessitem l'aigua. Exactament el mateix va fer amb l'habitatge. Què ha passat?
Doncs que el constituent va dir: Els poders públics podeu adoptar mesures per eliminar l'especulació. Doncs, cri, cri, cri, cri, quaranta-set anys i no s'ha adoptat ni una. Ni una. I la que s'ha adoptat, s'ha adoptat tèbia.
És la llei que limita les rendes de lloguer i és voluntària, perquè hi ha comunitats autònomes, de fet catorze de les dinou que tenim, que es venten de que ni l'apliquen ni l'aplicaran mai. Per tant, tenim un seriós problema de maduresa política.
Tenim un seriós problema de maduresa institucional. Perquè si es volgués, el problema de l'habitatge es podria haver abordat. Què passa? Que si en quaranta-set anys tu no poses cap dic de contenció, la bombolla creix, s'infla sense freno. I tenim un
altre problema greu que ningú està veient. Que és? Que els països del nostre entorn, com Alemanya, com Holanda, com Dinamarca, sí estan adoptant mesures contra l'especulació. Sí que les estan adoptant per mandat de la
Unió Europea, perquè el Consell de la Unió i el Parlament acaben d'elaborar una proposta de llei on es diu claríssimament en el seu primer article que el problema greu que assola
l'habitatge en Europa és única i exclusivament l'especulació en matèria immobiliària. Única i exclusivament. I a l'article dos diu: Els-els països membres han d'adoptar dues mesures. Una, limitar les rendes de lloguer, cosa que nosaltres hem fet tèbiament, i
l'altra, limitar les compres, cosa que quan s'ha intentat, aquí a Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries ha dit que és inconstitucional. Per tant, tenim un seriós problema, un-un seriós problema de maduresa, de tots, fins i tot dels consells
consultius. Què hauríem de fer? Què hauríem de fer davant d'això? Doncs, lo que un nen de nou anys pugui entendre. Des de fa quaranta-set anys, les materi... la-la matèria d'habitatge està delegada a la comunitat autònoma.
Des de Tarradelles fins a Illa, s'ha fet molt poc per el·eliminar l'especulació, que és el que la Constitució prohibeix en matèria d'habitatge. Des de la UCD fins al Govern del-del PSOE, s'ha
fet gairebé re per eliminar l'especulació. Per tant, no ens ventem, no ens tornem bojos, no omplim de diaris què està passant, prou de diagnosi. Lo que ha passat és claríssim, que hi ha una anomalia al sistema i d'aquesta anomalia al
sistema és única i exclusivament responsable el poder públic. Per què? Perquè és immadur. I fins que això no canviï, poques coses podrem canviar. Això sí, podem posar moltes tiretes, podem posar molta regulació d'urgència, podem,
eh, subvencionar el mercat immobiliari en el ma... en el preu d'aquí. Podem dir que la gent s'hipotequi fins quaranta anys perquè es pugui pagar, assolir, arribar a assolir el preu del mercat.
No que baixi el preu del mercat, que és lo que la Constitució marca. No, no, no. Que subvencioni perquè s'assoleixi lo que el mercat vol. Això és lo que se'ns està dient. I lo que se'ns està dient també
en-en-en matèria, en-en-en aquesta matèria, és que, ehm, no es pot intervenir, perquè la propietat és intocable, perquè el ma... perquè l'activitat econòmica és intocable.
Això és el que se'ns està dient. Doncs, si és això, la gent surt al carrer. Quan? Quan està ofegada. Per què? Perquè l'únic que se li posa davant d'una malaltia greu són tiretes i lo que necessiten són vacunes.
Eeeh. He entès perfectament, eh, la crítica, eh, que fas a les mesures
