Raphinha i Lamine Yamal: debat sobre les convocatòries amb Brasil i Espanya

Potser precisament no està als premis perquè ell no s'ho acaba de creure.

Perquè no entenc que, que-- o sigui, sent qui és al Barça i sent per mi ara mateix el brasiler, eh, que, que hauria de ser l'estendard de Brasil, o sigui- És el millor nou del món ara mateix.

Ah, o sigui, no té, no té, no té la sandesa per dir-li a Ancelotti: "Escolta, Ancelotti, aquí no em convoquis. Punt".

En canvi, un moment, perquè volia, volia dir de Lamine i, eh, la selecció espanyola, la selecció, la federació espanyola o fins i tot De la Fuente s'han baixat els pantalons.

I m'agrada que se'ls hagin baixat. O sigui, davant de Lamine i davant del Barça.

No? O sigui, per mi és una baixada de pantalons.

O sigui, de la mateixa manera que altres vegades ens hem queixat: "Hòstia, és que no, no, no, no hauria d'haver anat".

Fins i tot l'hem vist tornar coix per l'aeroport a Lamine Yamal.

No fa tant, eh, potser fa un parell d'anys.

I ara, doncs Lamine, tot el contrari del que passa amb Raphinha, diu: "Eh, aniré quan vulgui".

Per què? Perquè és el millor punt.