Discussion on Housing Rights and Legislation

Jo crec que les coses han de ser tot lo complicades que un nen de nou-de nou

anys pugui entendre, i la resta és embolicar la troca.

I nosaltres portem quaranta-

A veure, desenvolupa-ho

Nosaltres portem quaranta-set anys embolicant la troca.

La Constitució és claríssima, extraordinàriament clara.

La Constitució té tres articles, mol-té molts, però en matèria

d'habitatge, tres que són aplicables:

el 33, el 38 i el 47. Què diu

el 33? El 33 eleva a categoria

constitucional el dret de la propietat i l'herència.

El 38 eleva a categoria constitucional el dret a la lliure

empresa. I el 47 eleva a

categoria constitucional el dret a l'accés a l'habitatge.

Se'ns ha venut durant quaranta-set anys

que els dos primers articles, el 33 i el 38, són

antagònics al 47. O sigui, que estan en guerra.

Quan no és veritat, són absolutament complementaris.

I el constituent era perfectament conscient del que feia.

Amb el 33 i el 38, el que va dir és: Espanya es constitueix

en una economia de lliure mercat.

Per tant,

eh, lo que passa amb l'economia de lliure

mercat és que

una de les característiques de l'economia és que per guanyar més diners,

com més diners es guanya és especulant.

No és il·legítim, és legítim especular.

És legítim especular per tenir el major valor d'una acció.

És legítim especular per obtenir el major valor d'un cotxe.

Però el constituent va dir:

Compte amb l'habitatge,

perquè l'habitatge no només és un actiu econòmic com la

resta, és també un dret, i no només un dret

con-constitucional, sinó que a més és universal.

I llavors va dir: Per poder fer efectiu aquest dret,

quan s'utilitzi la-l'habitatge com a actiu econòmic,

els poders públics han d'eliminar l'especulació.

Per tant, va voler protegir l'habitatge de

l'especulació, precisament perquè som una economia de

lliure mercat.

Per protegir les conseqüències de l'economia de lliure mercat sobre un bé

que tots necessitem, com l'aigua.

No es pot deixar en mans de l'especulació del mercat què

passa amb l'aigua, perquè tots necessitem l'aigua.

Exactament el mateix va fer amb l'habitatge. Què ha passat?

Doncs que el constituent va dir: Els poders públics

podeu adoptar mesures per eliminar l'especulació.

Doncs, cri, cri, cri, cri, quaranta-set anys i no s'ha

adoptat ni una.

Ni una. I la que s'ha adoptat, s'ha adoptat tèbia.

És la llei que limita les rendes de lloguer i és voluntària,

perquè hi ha comunitats autònomes, de fet catorze de les dinou que tenim,

que es venten de que ni l'apliquen ni l'aplicaran mai.

Per tant, tenim un seriós problema de maduresa

política.

Tenim un seriós problema de maduresa institucional.

Perquè si es volgués, el problema de l'habitatge es podria haver

abordat. Què passa? Que si en quaranta-set anys tu no

poses cap dic de contenció, la bombolla

creix, s'infla sense freno. I tenim un

altre problema greu que ningú està veient.

Que és?

Que els països del nostre entorn, com Alemanya, com

Holanda, com Dinamarca, sí estan adoptant mesures contra

l'especulació. Sí que les estan adoptant per mandat de la

Unió

Europea, perquè el Consell de la Unió i el

Parlament

acaben d'elaborar una proposta de llei on es diu claríssimament en

el seu primer article que el problema greu que assola

l'habitatge en Europa és única i exclusivament

l'especulació en matèria immobiliària.

Única i exclusivament. I a l'article dos diu: Els-els

països membres han d'adoptar dues mesures.

Una, limitar les rendes de lloguer, cosa que nosaltres hem fet tèbiament, i

l'altra, limitar les compres, cosa que quan s'ha intentat, aquí

a Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries ha

dit que és inconstitucional.

Per tant, tenim un seriós problema, un-un seriós problema de

maduresa, de tots, fins i tot dels consells

consultius.

Què hauríem de fer? Què hauríem de fer davant d'això?

Doncs, lo que un nen de nou anys pugui entendre.

Des de fa quaranta-set anys, les materi...

la-la matèria d'habitatge està delegada a la comunitat autònoma.

Des de Tarradelles fins a Illa, s'ha fet molt poc per

el·eliminar l'especulació, que és el que la Constitució prohibeix en

matèria

d'habitatge.

Des de la UCD fins al Govern del-del PSOE, s'ha

fet gairebé re per eliminar l'especulació.

Per tant, no ens ventem, no ens tornem bojos,

no omplim de diaris què està passant, prou de diagnosi.

Lo que ha passat és claríssim,

que hi ha una anomalia al sistema i d'aquesta anomalia al

sistema és única i exclusivament responsable el poder

públic. Per què? Perquè és immadur.

I fins que això no canviï,

poques coses podrem canviar. Això sí, podem posar moltes tiretes,

podem posar molta regulació d'urgència, podem,

eh, subvencionar el mercat immobiliari en el

ma...

en el preu d'aquí. Podem dir que la gent s'hipotequi fins

quaranta anys perquè es pugui pagar, assolir, arribar a

assolir el preu del mercat.

No que baixi el preu del mercat, que és lo que la Constitució marca.

No, no, no. Que subvencioni perquè s'assoleixi lo que

el mercat

vol. Això és lo que se'ns està dient.

I lo que se'ns està dient també

en-en-en matèria, en-en-en aquesta matèria,

és que, ehm,

no es pot intervenir,

perquè la propietat és intocable,

perquè el ma... perquè l'activitat econòmica és intocable.

Això és el que se'ns està dient.

Doncs, si és això, la gent surt al carrer.

Quan? Quan està ofegada. Per què? Perquè l'únic que se li posa davant

d'una malaltia greu són tiretes i lo que necessiten

són vacunes.

Eeeh. He entès perfectament, eh, la crítica, eh, que fas a les

mesures