Testimonis de la matança de Tantura: execucions i violència sexual

I és clar que els vam matar.

Els vam matar

sense cap remordiment.

Perquè calia.

Matant-los feies una cosa bona.

En aquella època,

jo estava disposat a matar

perquè m'havien educat així.

Era la manera de destruir els nostres enemics

o fer que ens tinguessin por

i fugissin de nosaltres.

No en vaig parlar amb ningú.

Amb ningú.

Ni amb la seva dona? Van viure junts molts anys.

No en van parlar?

No. Què volia que li digués? Que sàpigues que soc un assassí.

Són coses que no oblides mai. Durant tres o quatre mesos vaig

ser un assassí.

Què vol dir?

Que no agafava presoners.

Durant la batalla, si algú aixecava les mans, jo no feia

presoners.

Em va afectar moltíssim, allò.

Aquell dia,

si un grup d'homes s'hagués rendit davant meu amb les mans

enlaire,

igualment els hauria abatut a trets.

Quanta gent va matar així?

No els vaig comptar.

No ho puc saber.

Tenia una metralladora amb dues-centes cinquanta

bales.

Jo disparava i lluitava com tothom.

No els vaig comptar.

Un noi es va tornar boig.

Es deia Moshe Barbalat.

Vam anar junts a l'escola, a Bnei Brak.

Va agafar una granada i la va llançar dins d'una casa

i va matar i ferir molts àrabs.

Allò de la granada,

si li dic el nom, se'n recordarà? Es deia

Barbalat.

Moshe Barbalat.

El Moshe Barbalat?

Molt entremaliat, però bon soldat.

Se n'expliquen moltes històries.

Sí, són històries d'aquella època,

però res d'especial.

A Tantura va fer una altra cosa.

Va agafar una dona jove i maca, la va portar a una

casa, a una habitació i se la volia

tirar.

Però el van enxampar, li van clavar un clatellot i el van fer

fora.

Però no recordo cap granada. Volia violar una dona, això és

veritat.

Ho recordo molt bé.

Aquell home va agafar una noia, una noia maca,

del grup de gent que seia a prop de

la casa gran.

La volien violar allà.

I el seu oncle es va aixecar i va dir:

deixeu estar la noia.

I li van disparar un tret allà mateix.

La noia va tornar mig morta, destrossada.

Quan el regiment passa caminant, l'enemic s'agenolla al davant.

Els seus pobles cauen a les nostres mans.

A Kakún i a Tantura,

el regiment atacarà

i la plaga de l'enemic destruirà.

Es van tornar bojos a Tantura. Va ser horrible.

Tantura era un poble ric, amb cases maques.

Aquella gent vivien com europeus

i les dones portaven roba maca. Era un bon poble.

Un home va violar una nena que devia tenir setze anys.

Sap què vull dir? Tot això és molt lleig.

Hi havia un home, que ara ja és mort, que era un salvatge.

Els va agafar i els va executar pels

tancats.

Hi havia una mena de recintes amb tanques de filferro espinós.

Hi van portar els homes i els van fer seure a terra.

I va venir algú amb una metralladora i va buidar el

carregador i després va tornar a carregar.

Però

nosaltres no érem així.

Aquell home, el que va fer allò, era una excepció.

Però allò es va silenciar.

Altres van agafar llançaflames i van empaitar la gent i els van

cremar. Va ser horrorós. Però parlar d'això està prohibit.

No en vull parlar perquè provocaria un gran escàndol.

No en vull parlar.

Però va passar.

Què vol que li digui? Va passar.